Publicat a

La lectura cantada a primera vista

La lectura cantada a primera vista es una de les habilitats auditives que habitualment ocupa un lloc rellevant en la formació dels nois i les noies a les aules de llenguatge musical. John Sloboda en el seu llibre de l’any 2005 Exploring the musical mind afirma que l’habilitat de llegir música és un recurs imprescindible per a tota aquella persona que vulgui gaudir de la pràctica musical ja que, tal con assenyalen Ma del Mar Galera i Jesús Tejada (2012, pàg. 57), entre d’altres aspectes aquesta activitat “promueve la creatividad, ayuda a entender mejor la historia de la música y permite tener un juicio crítico sobre la música contemporánea”. Sobre què suposa llegir cantant a primera vista, Matias Tanco i Isabel Cecilia Martínez (2010) especifiquen que la realització d’aquesta tasca implica: descodificar la notació musical de la melodia, construir-ne una imatge sonora interna y, finalment, executar-la vocalment. Atesa la importància i complexitat que suposa dur a terme aquesta activitat amb rapidesa, seria bo que com a docents reflexionéssim sobre les estratègies pedagògiques que poden afavorir en els i les  nostres estudiants el desenvolupament de l’habilitat de llegir cantant a primera vista.

Galera, M. M. y Tejada, J. (2012). Lectura musical y procesos cognitivos implicados. LEEME: Lista Electrónica Europea de la Música en la Educación, 29, 59-82.

Sloboda, J. A. (2005). Experimental studies of music reading: a review. En J. A. Sloboda (Ed.), Exploring the musical mind (27-42). New York: Oxford University Press.

Tanco, M. y Martínez, I. C. (2010). Patrones lineales y lectura a primera vista. I Jornadas de Música: Práctica Musical Docencia e Investigación. Rosario.

Publicat a

L’educació auditiva musical

L’educació auditiva és  generalment considerada un dels objectius fonamentals de la formació musical dels y les estudiants. Monika Andrianopoulou (2020), qui ha estudiat la pràctica de l’educació auditiva des de diverses perspectives −històrica, pedagògica, psicològica, musicològica i cultural−, detalla que actualment comprèn una àmplia gama d’habilitats: cantar a primera vista, memoritzar, realitzar dictats, detectar errors, tocar d’oïda i analitzar auditivament. Així mateix, Andrianopoulou especifica les competències que comprèn l’educació de l’oïda: la consciència auditiva d’estructures musicals, la imatge sonora, l’escolta reflexiva activa, la improvisació, la comprensió de les relacions musicals i la verbalització de la comprensió musical.

Desenvolupar totes aquestes habilitats i competències auditives demana dur a terme un treball llarg en el temps que sigui alhora sistemàtic i constant tot tenint en compte les tres dimensions de la formació musical a través de les quals, segons Silvia Malbrán (1996), s’està transitant contínuament: recepció, interpretació i producció. Per a Malbrán, la recepció fa referència a l’escolta i comprensió d’obres musicals des de l’audició; la interpretació, a l’execució vocal i instrumental, i la producció, a la creació de melodies i petites formes tant vocales com instrumentals. En aquest sentit estem plenament d’acord amb Andrea Giráldez (1997) en el fet que tots els continguts musicals, tant si es refereixen a la interpretació com a la producció, depenen directament de la comprensió auditiva, la qual, en definitiva és contemplada com un dels continguts fonamentals de l’educació musical.

Llibres recomanats:

Andrianopoulou, M. (2020). Aural education: Reconceptualising ear training in higher music learning. Routledge.

Giráldez, A. (1997). Percepción auditiva y educación musical. Eufonía: Didáctica de la música, 7, 63-70.

Malbrán, S. (1996). Los atributos de la audición musical. Notas para su descripción. Eufonía: Didáctica de la música, 2, 55-68.

Publicat a

Creació

Obrim el fil de creació preguntant-nos: creieu que hem de basar l’ensenyament bàsic del llenguatge musical en pràctiques creatives ? què en penseu ?

I unes referències mentrestant:

François Delalande és el responsable d’investigacions teòriques del Groupe de Recherches Musicales i estudia, concretament, les conductes d’escolta i producció dels infants. 

És un dels principals impulsors de l’actual renovació de la pedagogia orientada a la pràctica creativa des de la primera infantesa. Amb Guy Reibel, són els iniciadors de les emisions de de France-Cultura que, des de 1974, han donat a conèixer i analitzar centenars d’experiències pedagògiques dels docents de tot França. 

Article que recull una entrevista realitzada a François Delalande. En aquesta entrevista hi trobareu dades bibliogràfiques, de les seves recerques, de les seves publicacions i de les seves idees i opinions en relació a l’educació musical contemporània: Entrevista a François Deladande. https://www.grao.com/es/producto/entrevista-de-francois-delalande

Enllaç a un article de Delalande:  Delalande, F. (2020). Una avenida abierta a la educación musical: la pedagogía de la creación https://omepworld.org/es/una-avenida-abierta-a-la-educacion-musical-la-pedagogia-de-la-creacion-francois-delalande/

Potenciar la creació sonora i musical pròpia de l’edat infantil és l’objectiu de la Pedagogia de Creació Musical (PCM). La seva finalitat no és adquirir tècnica musical, sinó el gust per la música a través de la curiositat pel so.En aquest article hi trobem diverses experiències d’investigació i aplicació educativa basades en el treball participatiu a l’aula, a l’entorn de la importància de la llibertat creativa sonora i la integració de pràctiques pedagògiques per a un major desenvolupament emocional i conscient del sentit musical

Blanco, Y (2017). L a pedagogía de creación musical: aulas y talleres creativos. https://monoskop.org/images/1/1e/Schaeffer_Pierre_Tratado_de_los_objetos_musicales.pdf

La improvisació en la creació musical En els darrers anys s’ha anat imposant la idea de que un dels principis de l’ensenyament musical actiu el trobem en els exercicis d’improvisació i creació a l’aula. En aquest sentit hi ha dos camins a seguir, la improvisació, com a exercici habitual a l’aula, en que es treballa de manera moltes vegades inconscient, i l’elaboració dirigida i conscient de música pròpia. En aquesta pàgina web es fa una anàlisi sistemàtica de que és la improvisació musical, la seva evolució i ús dins la pedagogia musical: 

La improvisación en la creación musical https://www.oposinet.com/temario-primaria-musica/temario-2-educacion-primaria-musica/tema-10a-la-improvisacion-en-la-educacion-musical/

Publicat a

Una mirada al CONTRAPUNT

Primera entrada del nostre blog en relació a la disciplina de CONTRAPUNT

Què entenem per CONTRAPUNT ?

El contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies. Com que aquest factor es pot trobar en gairebé tota la música, es pot dir que, en major o menor mesura, gairebé tota la música és contrapuntística. Durant la història de la música occidental, aquesta tècnica s’ha desenvolupat tant de forma oral  com en composicions escrites, com per exemple en les obres de Josquin Des Pres, Giovanni Pierluigi da Palestrina i Johann Sebastian Bach.

El mot contrapunt (del llatí contrapunctus) és una abreviatura de punctus contra punctum, que vol dir nota contra nota. Aquest terme va ésser utilitzat per primer cop en tractats musicals el segle XIV, en referència a la correspondència vertical entre les veus. Entre els molts teòrics musicals que han escrit sobre la música contrapuntística destaca Johann Fux. Les 5 espècies de contrapunt que va proposar al tractat Gradus ad parnassum (1725) Han estat la base dels mètodes d’ensenyament. El contrapunt és un dels trets més característics de la música culta occidental.