Creació

Obrim el fil de creació preguntant-nos: creieu que hem de basar l’ensenyament bàsic del llenguatge musical en pràctiques creatives ? què en penseu ?

I unes referències mentrestant:

François Delalande és el responsable d’investigacions teòriques del Groupe de Recherches Musicales i estudia, concretament, les conductes d’escolta i producció dels infants. 

És un dels principals impulsors de l’actual renovació de la pedagogia orientada a la pràctica creativa des de la primera infantesa. Amb Guy Reibel, són els iniciadors de les emisions de de France-Cultura que, des de 1974, han donat a conèixer i analitzar centenars d’experiències pedagògiques dels docents de tot França. 

Article que recull una entrevista realitzada a François Delalande. En aquesta entrevista hi trobareu dades bibliogràfiques, de les seves recerques, de les seves publicacions i de les seves idees i opinions en relació a l’educació musical contemporània: Entrevista a François Deladande. https://www.grao.com/es/producto/entrevista-de-francois-delalande

Enllaç a un article de Delalande:  Delalande, F. (2020). Una avenida abierta a la educación musical: la pedagogía de la creación https://omepworld.org/es/una-avenida-abierta-a-la-educacion-musical-la-pedagogia-de-la-creacion-francois-delalande/

Potenciar la creació sonora i musical pròpia de l’edat infantil és l’objectiu de la Pedagogia de Creació Musical (PCM). La seva finalitat no és adquirir tècnica musical, sinó el gust per la música a través de la curiositat pel so.En aquest article hi trobem diverses experiències d’investigació i aplicació educativa basades en el treball participatiu a l’aula, a l’entorn de la importància de la llibertat creativa sonora i la integració de pràctiques pedagògiques per a un major desenvolupament emocional i conscient del sentit musical

Blanco, Y (2017). L a pedagogía de creación musical: aulas y talleres creativos. https://monoskop.org/images/1/1e/Schaeffer_Pierre_Tratado_de_los_objetos_musicales.pdf

La improvisació en la creació musical En els darrers anys s’ha anat imposant la idea de que un dels principis de l’ensenyament musical actiu el trobem en els exercicis d’improvisació i creació a l’aula. En aquest sentit hi ha dos camins a seguir, la improvisació, com a exercici habitual a l’aula, en que es treballa de manera moltes vegades inconscient, i l’elaboració dirigida i conscient de música pròpia. En aquesta pàgina web es fa una anàlisi sistemàtica de que és la improvisació musical, la seva evolució i ús dins la pedagogia musical: 

La improvisación en la creación musical https://www.oposinet.com/temario-primaria-musica/temario-2-educacion-primaria-musica/tema-10a-la-improvisacion-en-la-educacion-musical/

Una mirada al CONTRAPUNT

Primera entrada del nostre blog en relació a la disciplina de CONTRAPUNT

Què entenem per CONTRAPUNT ?

El contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies. Com que aquest factor es pot trobar en gairebé tota la música, es pot dir que, en major o menor mesura, gairebé tota la música és contrapuntística. Durant la història de la música occidental, aquesta tècnica s’ha desenvolupat tant de forma oral  com en composicions escrites, com per exemple en les obres de Josquin Des PresGiovanni Pierluigi da Palestrina i Johann Sebastian Bach.

El mot contrapunt (del llatí contrapunctus) és una abreviatura de punctus contra punctum, que vol dir nota contra nota. Aquest terme va ésser utilitzat per primer cop en tractats musicals el segle XIV, en referència a la correspondència vertical entre les veus. Entre els molts teòrics musicals que han escrit sobre la música contrapuntística destaca Johann Fux. Les 5 espècies de contrapunt que va proposar al tractat Gradus ad parnassum (1725) Han estat la base dels mètodes d’ensenyament. El contrapunt és un dels trets més característics de la música culta occidental.