L’educació auditiva és generalment considerada un dels objectius fonamentals de la formació musical dels y les estudiants. Monika Andrianopoulou (2020), qui ha estudiat la pràctica de l’educació auditiva des de diverses perspectives −històrica, pedagògica, psicològica, musicològica i cultural−, detalla que actualment comprèn una àmplia gama d’habilitats: cantar a primera vista, memoritzar, realitzar dictats, detectar errors, tocar d’oïda i analitzar auditivament. Així mateix, Andrianopoulou especifica les competències que comprèn l’educació de l’oïda: la consciència auditiva d’estructures musicals, la imatge sonora, l’escolta reflexiva activa, la improvisació, la comprensió de les relacions musicals i la verbalització de la comprensió musical.
Desenvolupar totes aquestes habilitats i competències auditives demana dur a terme un treball llarg en el temps que sigui alhora sistemàtic i constant tot tenint en compte les tres dimensions de la formació musical a través de les quals, segons Silvia Malbrán (1996), s’està transitant contínuament: recepció, interpretació i producció. Per a Malbrán, la recepció fa referència a l’escolta i comprensió d’obres musicals des de l’audició; la interpretació, a l’execució vocal i instrumental, i la producció, a la creació de melodies i petites formes tant vocales com instrumentals. En aquest sentit estem plenament d’acord amb Andrea Giráldez (1997) en el fet que tots els continguts musicals, tant si es refereixen a la interpretació com a la producció, depenen directament de la comprensió auditiva, la qual, en definitiva és contemplada com un dels continguts fonamentals de l’educació musical.
Llibres recomanats:
Andrianopoulou, M. (2020). Aural education: Reconceptualising ear training in higher music learning. Routledge.
Giráldez, A. (1997). Percepción auditiva y educación musical. Eufonía: Didáctica de la música, 7, 63-70.
Malbrán, S. (1996). Los atributos de la audición musical. Notas para su descripción. Eufonía: Didáctica de la música, 2, 55-68.
